POLS ELECTORAL A LA POLÍTICA VALENCIANA DESPRÉS D’UN ANY DE PANDÈMIA

Finalitza un dur any de pandèmia en el que els nostres representants a les Corts han gestionat dos períodes de sessions immersos en una crisi social i econòmica derivada per la pandèmia. Una vegada obert el tercer període de sessions el passat 10 de Febrer, ens apropem a l’equador de la legislatura, pel que sembla interessant fer un ràpid repàs demoscòpic al País Valencià des de l’aprovació de l’estat d’alarma el 12 de Març fins hui. Aquesta breu anàlisi ens permetrà veure si al nostre territori es compleix aquesta premissa que les crisis tomben governs. “Si bé, és una realitat que a l’esfera política i pública hi ha contextos en què estar preparat esdevé un impossible. Les crisis, per tant, tendeixen a deixar un escenari on la desconfiança incrementa al mateix temps que baixen els índexs de popularitat de les formacions que es troben al capdavant” (Arreaza, I. 2020). 

Bé, siga com siga, l’anàlisi es divideix en dues parts: Per una banda, el realitzat a partir de tres enquestes que baixen a l’àmbit de circumscripcions (Demoscopia y Servicios al 23/06/ i 8/10/, y SYM Consulting al 9/10) i, per altra, un més general d’àmbit autonòmic fet sobre les tres enquestes anteriors i amb altres sis (SYM Consulting al 21/05, Demoscopia y Servicios al 20/06, Invest Group 9/10, Electomania al 31/07 i 15/12 i GAD3 al 8/11). Per tant, podem observar l’estimació de vot a tot el país, des del mes de maig fins a desembre, amb una mitjana d’enquestes ponderades segons la data, qualitat metodològica, mostra i marge d’error. Llevat que el pronòstic s’ha realitzat sobre els nivells de participació del 2019 i encara no tenim certesa de quina seria la participació en una futura contesa electoral, l’anàlisi s’ha d’agafar amb cura i tindre en compte les tendències que pot esbrinar. 

En primer lloc, la mitjana d’enquestes per circumscripcions ens indica que totes les forces polítiques valencianes, excepte Ciutadans, augmentarien el seu percentatge de vots. Per una banda, aquesta circumstància permetria la reedició de l’actual Botànic, que ho faria amb una pujada de quasi cinc punts respecte al 2019. Un augment liderat pels socialistes que augmenten en més de dos punts el seu percentatge de vot, sumat al poc més d’un punt que sumen Compromís i Podem respectivament. Per altra banda, el descens de fins a nou punts que patiria Ciutadans, permetria un considerable ascens de l’ultradreta de VOX, que augmentaria en quasi quatre punts els seus passats registres i amb cinc diputats més. Per últim, els populars aconseguirien consolidar el seu lideratge del centredreta amb un augment de quatre punts i cinc diputats. Per tant, aquesta mitjana ens pronostica una nova reestructuració del centredreta que beneficiaria a PP i VOX, en perjudici de la força que liderava Toni Cantó que perdria deu diputats i amenaçant una majoria en escons del Botànic. 

En segon lloc, al baixar a cada circumscripció ens trobem que, a les comarques del nord es donaria un empat a 12 escons entre les forces del botànic i les de la dreta, encara que les forces del botànic amb un 52,6% del vot, s’imposarien a les formacions conservadores (48,1%), el que suposaria un descens d’un escó per a l’esquerra, que obtindria la dreta i, en concret, els populars, que obtindrien dos escons més respecte al 2019. Es donarien uns resultats molt disputats, ja que cal tindre en compte que l’últim escó a repartir estaria en disputa entre Podem i PP a 147 vots de diferència. Per tant, l’últim escó de Castelló seria clau en unes hipotètiques eleccions autonòmiques, el que podria deixar al Botànic a un escó de perdre la majoria. 

En tercer lloc, a les comarques centrals es continuaria donant una majoria clara de 23 diputats de l’esquerra, enfront dels 17 de la dreta. Una majoria botànica recolzada amb l’escó que obtindria Podem que deixaria de ser l’última força política de les comarques de València, títol que passaria a Ciutadans, que perdria quatre escons i deu punts respecte a les últimes eleccions. Cal tindre en compte, que València pot ser clau per a les forces de l’esquerra, ja que l’últim escó estaria en disputa entre Compromís i VOX, a quasi nou mil vots de diferència. A l’hora d’aconseguir reeditar el Botànic i pel que puga passar a Castelló, València s’entoixaria clau. A més, tenint en compte que en un context de concentració del vot conservador al voltant de dues forces, en lloc de tres, beneficiaria als partits de l’oposició, especialment al Partit Popular. 

En quart lloc i per a posar fi a l’anàlisi per circumscripcions, observem l’estimació de vot i repartiment d’escons a la circumscripció d’Alacant. El pronòstic ens diu que la dreta obtindria majoria amb un escó de diferència, es repetiria el mateix repartiment per blocs dels passats comicis. No obstant això, hem de tornar a fer referència a l’alta volatilitat al bloc de la dreta, ja que el PP tornaria a ser el partit conservador hegemònic a Alacant, amb un VOX reforçat que augmentaria en més de cinc punts els seus resultats del 2019. Per tant, de nou, la pèrdua de suports per part de Ciutadans reforçaria al Partit Popular i permetria una forta pujada de l’extrema-dreta a la circumscripció d’Alacant. Per últim, cal fer referència al fet que no hi hauria canvis significatius al bloc del Botànic, qui amb un augment en vots, no els permetria superar en escons al bloc conservador, encara que l’últim escó estaria en lluita entre PP i PSPV amb una distància de més de set mil vots de populars sobre socialistes. 

Respecte a la mitjana d’enquestes realitzades sobre l’estimació de vot en l’àmbit autonòmic, podem observar que la projecció d’escons mostra un repartiment d’escons entre-blocs similar a l’estimació per circumscripcions, pel que es reeditaria la majoria botànica amb 52 escons enfront dels 47 de la dreta. Els canvis més significatius, de nou, es donarien al bloc de la dreta, on el Partit Popular augmentaria la seua força consolidant el seu lideratge del bloc conservador. Vox augmentaria la seua representació en detriment de Ciutadans, que perdria nou escons, un menys que el pronòstic per circumscripcions. Pel que respecta al bloc de l’esquerra, cal destacar que el PSPV obtindria un escó més, què perdria Compromís. 

A tall de resum i assenyalant les principals tendències electorals, podem dir que el principal canvi respecte a les eleccions del 2019 és la gran volatilitat intra-bloc que es donaria a la dreta, ja que la baixada de Ciutadans provocaria una reestructuració del votant conservador al voltant del Partit Popular i de VOX. No podem esbrinar al cent per cent cap on se n’aniria el 8-9 per cent de vot de Ciutadans, però les matrius de transferència de vot entre les eleccions autonòmiques de 2015 i 2019, indiquen que VOX va recollir més vot de Ciutadans (20,7%), que del PP (16,3%). També cal destacar que la mateixa matriu mostra com el 12,4% de votants del PP el 2015, votaren a C’s en 2019 (Pavía, J.M. & Aybar, C. 2019); i a més, altra matriu va indicar el 2015 que, aleshores, Ciutadans es nodria d’un 14,3% de votants del PP el 2011 (Díez, A. 2015), pel que Ciutadans tindria aproximadament un 27% de votants del PP entre 2011 i 2015 que en aquest moment podrien tornar a decantar-se pels populars. Per tant, podríem dir que la tendència del partit liderat per Isabel Bonig és la de tornar a ser la força hegemònica de la dreta valenciana. Pel que respecta a l’augment de suports de l’extrema-dreta de VOX, podem dir que les seues principals fonts de vot vindrien de PP i Ciutadans, tal vegada estimulades pel context de crisi i l’aïllament del partit a Les Corts durant la pandèmia. 

Una altra qüestió que cal assenyalar és “l’efecte PP”, una pujada en nombre de vots per als populars podria beneficiar al conjunt de l’oposició en la consecució d’escons, el que podria provocar una victòria en escons de la dreta enfront del Botànic. En aquest context, els efectes psicològics que poden donar-se en el votant conservador, podrien ser clau a l’hora de la decisió estratègica, especialment en Castelló, on ja hem vist que un menor nombre de vots de la dreta aglutinats en el PP, permetria a l’oposició empatar a escons. Aquests efectes podrien dibuixar un escenari en el qual el Botànic perdria Alacant, es jugaria la victòria a Castelló amb un mínim avantatge i la circumscripció de València passaria a ser la clau per a poder reeditar un Botànic III. 

Finalment, hem de tindre en compte el fet que les enquestes realitzades durant la pandèmia no recullen esdeveniments clau com poden ser la crisi interna a Podem amb l’enfrontament entre Lima i Davó, les desavinences internes al Consell entre PSPV i Compromís, les males dades epidemiològiques post nadalenques del País Valencià , l’actualitat judicial que envolta al PP, les eleccions catalanes i el consegüent sorpasso de VOX a PP i Ciutadans, i el terratrémol polític murcià i madrileny que ha provocat canvis estratègics significatius al bloc conservador. Per tant, podem preveure que en l’actualitat es podrien donar canvis a l’estimació de vot, especialment al bloc de la dreta, i tal vegada es podria confirmar la tendència a reduir la fragmentació partidista en benefici del bipartidisme, ja que PSPV i PP passarien de sumar el 42,72% de vots en 2019 (46 escons) a superar el 50% i obtindre 52 escons actualment.

📃Gil Puig, G. (2021, abril 12). POLS ELECTORAL A LA POLÍTICA VALENCIANA DESPRÉS D’UN ANY DE PANDÈMIA. Fundacionexe.org. https://fundacionexe.org/articles/pols-electoral-a-la-politica-valenciana-despres-dun-any-de-pandemia/