L’horta valenciana serà pòrlam.

 

                                                         

La situació que viu el camp valencià des de ja fa molts anys i que abans de la pandèmia semblava que s’incorporava al debat polític nacional i autonòmic, es juga la seua supervivència durant els pròxims mesos. No obstant, el debat polític no ha servit per a res més que per a que els partits polítics, a esquerra i a dreta, marquen posicions i no es duga a terme cap política efectiva. És evident que la problemàtica de l’agricultura va més enllà de l’àmbit local, autonòmic, i fins i tot, nacional; que els tractats de lliure comerç aprovats a Europa amb els suports de PP i PSOE i que permeten l’entrada de cítrics d’Egipte o Sud-àfrica al mercat nacional, perjudiquen greument al sector citrícola valencià, però s’ha de començar a treballar ja d’una manera més directa i amb recursos suficients des de totes les administracions.

Per tant, només amb un discurs unidimensional ecologista de salvaguarda del medi i el patrimoni de l’horta valenciana, no s’aprofundeix a la problemàtica, què principalment té un origen econòmic. Per aquesta raó, el pla de recuperació de la UE pot ser una bona ferramenta per a introduir polítiques concretes i efectives dutes a terme des de l’administració autonòmica i local, especialment aquelles enfocades a recolzar econòmicament la producció agrícola, en especial als xicotets productors. Si els agricultors no poden traure benefici de les seues explotacions, les empreses familiars i cooperatives, tancaran, l’horta s’abandonarà i les reivindicacions dels agricultors passaran d’una demanda de preus justos, a l’eliminació del terme jurídic ‘’horta protegida’’ establert a la normativa local, per a facilitar la venda de parcel·les agrícoles i donar-li usos urbanístics. Per tant, és necessari un discurs ecologista que tinga en compte la variant econòmica, perquè al cap i a la fi, si no es pot viure del camp, l’horta valenciana serà pòrlam.